24 agosto 2020

Aguarela de Manuol Bandeira

 

sábado, 14 de abril de 2012

ua mundiada de quelores... ye la fiesta de ls uolhos i narizes



ua mundiada de quelores fui se oupindo
tsunami que arrastra risas serenas
i queda l aire cula barriga chenas d'oulores
a ferber cumo giente an feira d'anho 
i denheiro ne l bolso


eiqui nácen to las cintas de la raposa
i l cielo queda rente al suolo a cebar se
mais que an anho d'auga ls burros pulas bordas
ye la fiesta de ls uolhos i narizes
a albrotar las arribas


abaixa debagar, serenos deixa ls pies
lhebar sou tiempo: ye berde l fondo,
negros inda s'assóman ls uolhos de las peinhas,
al speilho de l Riu, son brancos, roixos i amarielhos
xaras, tomielhos i scobas


se burmeilhos arrbéntan, son fedieiras,
un berde acrregado a botar ua risa amarielha,
carrasqueiras, i ls nebros ándan boubos
a eiletraficar sou berde i a sonhar 
nius i bulhaquitos


todo ha de chegar a la punta de riba
cul scachar de la frol de cepas i oulibeiras:
ha de assoprar un criançoso aire
i até l san Juan quedará borracho
de fogueiras, oulores i cantigas.

Sem comentários: