sábado, 14 de abril de 2012
ua mundiada de quelores... ye la fiesta de ls uolhos i narizes
ua mundiada de quelores fui se oupindo
tsunami que arrastra risas serenas
i queda l aire cula barriga chenas d'oulores
a ferber cumo giente an feira d'anho
i denheiro ne l bolso
eiqui nácen to las cintas de la raposa
i l cielo queda rente al suolo a cebar se
mais que an anho d'auga ls burros pulas bordas
ye la fiesta de ls uolhos i narizes
a albrotar las arribas
abaixa debagar, serenos deixa ls pies
lhebar sou tiempo: ye berde l fondo,
negros inda s'assóman ls uolhos de las peinhas,
al speilho de l Riu, son brancos, roixos i amarielhos
xaras, tomielhos i scobas
se burmeilhos arrbéntan, son fedieiras,
un berde acrregado a botar ua risa amarielha,
carrasqueiras, i ls nebros ándan boubos
a eiletraficar sou berde i a sonhar
nius i bulhaquitos
todo ha de chegar a la punta de riba
cul scachar de la frol de cepas i oulibeiras:
ha de assoprar un criançoso aire
i até l san Juan quedará borracho
de fogueiras, oulores i cantigas.
Sem comentários:
Enviar um comentário